Isidre Moreno a Escriptura
hipermedia y lectoautores ens defineix hipermèdia com la convergència interactiva
de diferents formes d’expressió (audiovisual, fotografia..) que permeten les
noves tecnologies.
Moreno relaciona el lector-autor d’hipermèdia amb l’antic autor
oral i amb el lector d’escriptura alfabètica. Així, si en l’oralitat el
receptor del text influïa en l’orador/autor,
amb l’escriptura aquest autor perd veu directa; és amb l’interactivitat de l’escriptura hipermèdia
que el lector transforma, relaciona i en definitiva, construeix, tornant a crear de nou un diàleg. Aquesta estructura
interactiva és un intent d’emular les particularitats humanes (creativitat, fluïdesa,
flexibilitat..), i que l’escriptura alfabètica havia fixat de forma lineal.
Defineix tres tipus de
relacions segons els graus de participació interactiva entre autor i lecto-autor:
selectiva (simplement selecciona opcions que ofereix programa), transformativa
(a més de seleccionar, es pot transforma continguts), o constructiva (a les
anteriors el lecto-autor afegeix noves propostes).
Prenent com exemple diferents museus, aposta per acabar amb les dicotomies i
proposa una convergència entre lo analògic i el digital. Mostra com a la pràctica, l’hipermèdia permet
al visitant conèixer el fons del museu i anar descobrint-li-ho en funció d’un itinerari museístic segons els seus
interessos; es trenca així, segons Moreno, amb l’arrelada tesis que els museus
es dirigeixen bàsicament a lectors experts.