El darrer problema ‘trantorià’ extret de les lectures, és precisament
el concepte de problema. Els paràmetres
amb els que fins ara treballàvem, una racionalitat cartesiana, s’en van en
orris. La nova formulació de la teoria
del caos, com a concepció totalitzadora enfront la visió mecanicista, ens dóna
les eines per entendre, per exemple, un hipertext.
El caos accepta la incertesa, la creativitat i la subtilesa, la integració
de tot en un tot; no es pot parlar de dualitats i funciona en una nova dimensió
del temps (fractal) en oposició al temps lineal. En definitiva, són les qualitats
inherents a un hipertext.
I d’aquí l’inici del post: el que ens hem de plantejar ara
és què entenem per problema. La complexitat ens condueix a una visió hol·lística nova.
Hola Isabel,
ResponderEliminarEstic totalment d'acord amb tú; el caos al igual que la hipertextualitat (continguts desenvolupats a la pac_3) presenten alhora una incertesa, un no saber el que pot succeir al futur.
La hipertextualitat no ofereix un camp finit, sinó tot el contrari, estem en un punt que som més desconeixedors de la situació que coneixedors del que tenim entre mans (com la teoria del caos).
Tens raó quan dius que no podem pensar d'una manera lineal (com ho feiem a l'escriptura); ara la hipertextualitat presenta un canvi radical, on es creen estructures des de l'inconscient o pensament intuïtiu, o sigui, de manera no lineal, estem davant de l'adveniment d'una estructura multidimensional.
Hola Isabel i Rafa,
ResponderEliminarsempre que hi ha un canvi ens neguiteixem. La major part dels comentaris que he llegit en aquesta assignatura parlen del desconcert i del sentiment de caos en el qual estem sumits en relació a la matèria que fem. Suposo que ens n'hem adonat que hi ha noves formes d'escriptura i de aprenentatge i la incertesa d'allò que ens resulta desconegut és la que ens provoca el neguit.
Amb això vull dir que, de vegades, he pensat que justament aquest estat de desconcert és una mena de perfomance que ens fa afrontar els fonaments d'allò que estem aprenent ja que, per mitjà de l'experiència s'assoleix millor el coneixement. Hem de desfer el camí que fa segles algú va traçar, s'ha de tornar a plasmar el pensament en xarxa i desaprendre la linealitat, o no. El cas és que estem enfront de quelcom desconegut i dintre d'aquest desconeixement, el caos és allò que se'ns presenta més familiar.
Hola Isabel,
ResponderEliminarSí, desde luego que nos va costar esta manera nueva de entenderlo todo, de encontrar el orden donde antes solo veíamos desorden, tal vez simplemente tendremos que aprender a mirar como en el pasado, a veces creo que hemos evolucionado demasiado rápido hacía un futuro que no era el más conveniente y ahora tuviéramos que deshacer el camino hecho para entender lo que sucede a nuestro alrededor. Me acuerdo que en la teoría de la evolución se explica que el animal que persevera en el tiempo es el que sabe adaptarse mejor al entorno no el más competente, tal vez no hemos olvidado de esto y con tanta tecnología.
Un abrazo