Sobre l'activisme femení, i àrab, no cal anar tant
lluny. A casa nostra viuen dones que han de batallar amb la seva condició de
dona i amb la seva cultura. Aquest post vol donar veu a les dones àrabs que
mantenen un activisme doblement complicat, pel seu gènere, i per viure a occident, un lloc considerat ‘pecador’.
La xarxa ha dotat de veu a un activisme, el femení, que
fins ara estava apagada. En concret, les dones àrabs silenciades molts cops per
la seva condició de gènere i per la religió. Huma Jamshed, pakistanesa i
habitant a Barcelona, ha tret al carrer i fet visibles les dones de la seva
comunitat relegades a quedar-se a casa i evitar “occcidentalirzar-se”. La seva
associació Acesop localitzada al Raval, va ser creada per organitzar tallers,
proporcionar formació i organitzar sortides a dones que podia fer anys vivien a Barcelona i no havien sortit de casa seva. El blog d'Acesop combina les
publicacions amb les activitats que fa el grup. La web de l'associació és 'el que dirìem "light" pels continguts molt enfocats a activitas femenines. Huma no obstant, manté una fèrria
militància contra una violència de gènere silenciada per la majoria de les
seves compatriotes i que es pot veure en els seu vídeos i manifestacions
públiques. Aquí us deixo un vídeo. Li van
atorgar el premi del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, i com no, va
aprofitar l'ocasió per cridar a la desobediència.
Hola Isabel,
ResponderEliminarde vegades tenim la sensació que els problemes passen lluny de nosaltres i que la nostra societat queda al marge de la primavera àrab o dels problemes de gènere, que són més propis de societats més endarrerides, però realment el problema el tenim a la porta del costat de la nostra escala, en el nostre barri i fins i tot entre els nostres companys de feina o amics. La violència de gènere, la no visibilitat de la dona, problemes de rebuig per qüestió de raça, religió, sexe...
Hola Isabel,
ResponderEliminarÉs molt interessant el que dius sobre les dones àrabs silenciades per raó de gènere i la religió. Diguem que els occidentals vivim amb “el corazon partio” perquè el nostre etnocentrisme ens fa pensar que:
a)Les nostres maneres de fer/pensar són millors o tenen més sentit comú que la dels altres. Ens posem nerviosos si veiem un vel al cap, però comprenem perfectament, i amb curiosa simpatia, mil i una manifestacions d’identitat.
b)Sovint ens culpem de tots els mals del món, pel nostre mal cap de voler imposar els nostres valors il•lustrats (i ben arrelats a la tradició jueva-cristiana) i al mateix temps no podem evitar pensar que els altres no “pensen/actuen correctament” No és aquest un comportament un tant paternalista i postcolonial?
Sense voler caure en el relativisme cultural que tan bé va a alguns antropòlegs per justificar-ho tot, penso que hem de considerar molt bé els principis que sustenten cada cultura o cada manera de fer. És com el mite del progrés que si el mirem com ha progresat veurem que, al llarg de la història, ha passat de no existir ni com a concepte a entendres com una acumulació de bens o una prolongació de la vida i de la seva qualitat.
Tanmateix reconec que em costa molt veure la innocuïtat de determinades pràctiques per molt identitàries que siguin (l’occidental bonhomiós que tots portem dins...). Òbviament, però, el dret de qualsevol dona (i home) musulmà d’origen i que vulgui viure laicament, doncs està en el seu perfecte dret (que, és clar, dret que no reconeix la seva cultura/religió... ja hi som!)
No sé si l’heu cursada, però l’assignatura d’antropologia cultural és extremadament interessant i recomanable per entendre, sobretot, que no es gens fàcil entendre les diferencies culturals (que a vegades no cal entendre des del nostres paràmetres) i que la simplificació, a vegades interessada, sovinteja més del que es saludable.
Salut.
sí que he cursat antropologia cultural, i també el seminari de gènere. En el que et refereixes coincideixo plenament amb tu. Però el post no parlo des del meu punt de vista-etnocentrista, occidental-. Són dones que es rebel·len contra certes normes de la seva cultura. Influeix el fet de viure a Europa? aixó ja és una altre tema a debatre.
EliminarEn qualsevol cas, jo no soc ningú per jutjar si la seva cultura és millor o pitjor que la nostra. Només dóno veu a una rebeldia aqui, a casa nostra, sense fer falta d'anar-la a buscar a Egipte, per exemple
Hola Isabel
ResponderEliminarPerdona, per descomptat, no volia pas dir que jutjessis a ningú. Dispensa sí l'escrit dona aquesta sensació (problemes d'expressió del text escrit...) i també sembla que ha estat una molestia la "recomanacio d'antropologia" no era, en absolut la meva intenció molestar, l'he posat, en general i per a tohom, perquè precisament em va semblar molt enriquidora per comprendre millor aquest temes.
Diguem que més que "contestar" el post volia afegir alguns punts de vista controvertits i que a vegades s'obliden o, el biaix dels mitjans de comunicació generals, ens enfoquen sempre cap unes idees "convenients" Per exemple, en el post-resposta anterior al meu parla de "problemes propis de societats enderrerides" i és el que em semblava generalitzador i, potser m'he allunyat del tema.
Salut!
Hola Albert!,
EliminarNo, jo no m'he molestat, al contrari, et deia que comparteixo al 100% el que dius. El que jo volia era precisament ser 'neutre', el que està clar costa molt i molt.
També penso que potser he estat un pèl 'seca' en la resposta. Només ho puc atribuir al cansanci que em fa minimitzar les intervencions. Com pots veure, he canviat l'interfaz del blog: ara és negre i plujós...com el meu cap!!
isabel
OH! bé, gràcies! és cert que el cansancí ja comença a fer forat... és una assignatura amb la que s'han de "lluitar" molts conceptes dispersos (molt hipertextuals!)i que ens fa saltar fent un mortal des del trampoli a la piscina tecnològica, antropològica, sociològica i una llaga llista de ...lògic poc lògic :)
ResponderEliminarSalut.
Albert