Isidre Moreno a Escriptura
hipermedia y lectoautores ens defineix hipermèdia com la convergència interactiva
de diferents formes d’expressió (audiovisual, fotografia..) que permeten les
noves tecnologies.
Moreno relaciona el lector-autor d’hipermèdia amb l’antic autor
oral i amb el lector d’escriptura alfabètica. Així, si en l’oralitat el
receptor del text influïa en l’orador/autor,
amb l’escriptura aquest autor perd veu directa; és amb l’interactivitat de l’escriptura hipermèdia
que el lector transforma, relaciona i en definitiva, construeix, tornant a crear de nou un diàleg. Aquesta estructura
interactiva és un intent d’emular les particularitats humanes (creativitat, fluïdesa,
flexibilitat..), i que l’escriptura alfabètica havia fixat de forma lineal.
Defineix tres tipus de
relacions segons els graus de participació interactiva entre autor i lecto-autor:
selectiva (simplement selecciona opcions que ofereix programa), transformativa
(a més de seleccionar, es pot transforma continguts), o constructiva (a les
anteriors el lecto-autor afegeix noves propostes).
Prenent com exemple diferents museus, aposta per acabar amb les dicotomies i
proposa una convergència entre lo analògic i el digital. Mostra com a la pràctica, l’hipermèdia permet
al visitant conèixer el fons del museu i anar descobrint-li-ho en funció d’un itinerari museístic segons els seus
interessos; es trenca així, segons Moreno, amb l’arrelada tesis que els museus
es dirigeixen bàsicament a lectors experts.
Coincideixo amb Isidro Moreno quan diu que els museus són un molt bon espai on aplicar tècniques analògiques i digitals. La seva proposta ens allunya de la funció clàssica dels museus com a magatzems d'obres per a convertir-los en centres d'interpretació. Enlloc de ser un lloc on l'usuari va a mirar grans obres mestres o peces antigues, el museu es ocnverteix en un lloc de difusió de coneixement, on les obres són només l'excusa per a conduir el visitant a una lectura en profunditat d'obra, context social, història... d'una manera hipertextual.
ResponderEliminarA mi, sobretot pel que fa a l’àmbit de la narrativa hipertextual/hipermèdia, més que no pas el concepte de ‘lectoautor’, m’agrada el concepte de ‘conarrador’ que fa servir Raine Koskimaa. Em sembla que equiparar el lector amb l’autor és excessiu (sobretot en casos de participació de tipus selectiu), ja que el lector es mou dins uns paràmetres limitats.
ResponderEliminarÉs veritat que el lector de ficcions hipertextuals és molt més actiu que el lector de llibres impresos, i que ha rebut certes competències que abans no tenia, però el seu poder de decisió la majoria de vegades és limitat, i no es pot comparar amb el poder de l’autor.
Però com que amb les seves decisions el lector influeix en la forma com es desenvolupa la narració, dir-ne ‘conarrador’ no em sembla pas cap disbarat.