l'Activisme femení àrab, a casa nostra

Sobre l'activisme femení, i àrab, no cal anar tant lluny. A casa nostra viuen dones que han de batallar amb la seva condició de dona i amb la seva cultura. Aquest post vol donar veu a les dones àrabs que mantenen un activisme doblement complicat, pel seu gènere, i per viure a occident, un lloc considerat ‘pecador’.

La xarxa ha dotat de veu a un activisme, el femení, que fins ara estava apagada. En concret, les dones àrabs silenciades molts cops per la seva condició de gènere i per la religió. Huma Jamshed, pakistanesa i habitant a Barcelona, ha tret al carrer i fet visibles les dones de la seva comunitat relegades a quedar-se a casa i evitar “occcidentalirzar-se”. La seva associació  Acesop  localitzada al Raval, va ser creada per organitzar tallers, proporcionar formació i organitzar sortides a dones que podia fer anys vivien a Barcelona i no havien sortit de casa seva. El blog d'Acesop combina les publicacions amb les activitats que fa el grup. La web de l'associació és 'el que dirìem  "light" pels continguts molt enfocats a activitas femenines. Huma no obstant, manté una fèrria militància contra una violència de gènere silenciada per la majoria de les seves compatriotes i que es pot veure en els seu vídeos i manifestacions públiques.  Aquí us deixo un vídeo. Li van atorgar el premi del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, i com no, va aprofitar l'ocasió per cridar a la desobediència.  

un nou autor en l'hipermèdia: el lectoautor

Isidre Moreno a Escriptura hipermedia y lectoautores ens defineix hipermèdia com la convergència interactiva de diferents formes d’expressió (audiovisual, fotografia..) que permeten les noves tecnologies. 

Moreno relaciona el lector-autor d’hipermèdia amb l’antic autor oral i amb el lector d’escriptura alfabètica. Així, si en l’oralitat el receptor del text  influïa en l’orador/autor, amb l’escriptura aquest autor perd veu directa;  és amb l’interactivitat de l’escriptura hipermèdia que el lector transforma, relaciona i en definitiva, construeix, tornant  a crear de nou un diàleg. Aquesta estructura interactiva és un intent d’emular les particularitats humanes (creativitat, fluïdesa, flexibilitat..), i que l’escriptura alfabètica havia fixat de forma lineal.

Defineix tres tipus de relacions segons els graus de participació interactiva entre autor i lecto-autor: selectiva (simplement selecciona opcions que ofereix programa), transformativa (a més de seleccionar, es pot transforma continguts), o constructiva (a les anteriors el lecto-autor afegeix noves propostes).

Prenent com exemple diferents  museus, aposta per acabar amb les dicotomies i proposa una convergència entre lo analògic i el digital.  Mostra com a la pràctica, l’hipermèdia permet al visitant conèixer el fons del museu i anar descobrint-li-ho  en funció d’un itinerari museístic segons els seus interessos; es trenca així, segons Moreno, amb l’arrelada tesis que els museus es dirigeixen bàsicament a lectors experts.

llegir i escriure la 'crisi'

Estava llegint els vostres post i he trobat el del company 'Gorilas en la niebla', força emprenyat per la situació actual..i qui no. M'ha fet recordar aquest vídeo. No té res a veure amb l'assignatura d'escriptures hipertextuals (O sí?) 

 Aqui teniu una forma diferent a la peridosística d'escriure la 'crisi'..

darrer problema i la teoria del caos

El darrer problema ‘trantorià’ extret de les lectures, és precisament el concepte de problema. Els paràmetres amb els que fins ara treballàvem, una racionalitat cartesiana, s’en van en orris.  La nova formulació de la teoria del caos, com a concepció totalitzadora enfront la visió mecanicista, ens dóna les eines per entendre, per exemple, un hipertext.

El caos accepta la incertesa,  la creativitat i la subtilesa, la integració de tot en un tot; no es pot parlar de dualitats i funciona en una nova dimensió del temps (fractal) en oposició al temps lineal. En definitiva, són les qualitats inherents a un hipertext.

I d’aquí l’inici del post: el que ens hem de plantejar ara és què entenem per problema. La complexitat  ens condueix a una visió hol·lística nova.

de quins problemes parlem?

El nom del blog va sorgir arrel de les primeres lectures. Com vaig comentar, La Fundación, escrita en els anys cinquanta,és l’ historia de l’home ja dispers per la galàxia. La capital de ‘l’Imperi és Trantor, un planeta que domina el món, en gran part, gràcies a la tecnologia. Fins que un científic, amb càlculs matemàtics, fa prediccions de l’hecatombe del Imperi basant-se en fets històrics. 

Amb els diferents treballs de l’assignatura,  la sensació d’una era ‘trantoriana’ no em deixava. No pas per l’ hecatombe sinó pel canvi impredictible que pot arribar amb les noves tecnologies. En aquesta assignatura en concret, parlem de canvis de subjectivitat. Cauen els nostres paràmetres. El plaer pel saber es converteix en una pressa per assimilar continguts.

Així com Trantor, estem en una situació...on tenim problemes. 

Primer Problema, la paradoxa del coneixement: més coneixement, més consciència que no podem saber A. Brey, D. Innerarity, G. Mayos o J. Campàs, qualifiquen la societat actual com de la ignorància, del desconeixement, de la incultura o de la crisi del sentit respectivament. Connotacions ben negatives per descriure un mapa social que viu entorn a la informació i la tecnologia i que per tant sembla hauria de fer-nos mes savis

Segon Problema: La tecnologia no deixa de ser un producte del mercat. Més control de mercat, mes poder. I control es tradueix en coneixement d’hàbits, accés a dades per personalitzar publicitat etc.

Tercer Problema: la informació digital ‘matarà’ l’analògica? Personalment, ho trobo un tema seriós. El llibre surt amb mi de casa igual que el moneder. No puc anar sense cap dels dos. Una conclusió: el sector del llibre haurà de canviar  el sempre s’ha fet així, el seu discurs unidireccional, i buscar noves estratègies per continuar essent competitiu. En quan al lector, sincerament crec que és una qüestió generacional:  tradició vs pragmatisme digital, romanticisme vs fetixisme digital. Tot i que el digital és un procés imparable,  coexistirà amb l’analògica fins la generació que només hagi mantingut amb la lectura un contacte digital.

Hi ha un últim problema, que ja el deixo per un altre dia

Tenim un problema?

Hola companys!

llegint sobre la Societat del Coneixement i com la hipertextualitat ens ha dut a una complexitat que ja només sabem que no sabem, em venia al cap La Fundación d'Assimov. Trantor és un planeta que gràcies a la tecnologia ha dominat la galàxia, però.....tampoc és perfecte.

Diuen que el saber s'ha reduït a petites parcel·les d'especialització. Ara més que mai veig possible que un tipus d’enginyer aconsegueixi per 'mètodes matemàtics fer prediccions' (la psicohistòria de la Fundació)

D’aquí el títol del blog, que ve del famós “Houston, Houston, tenemos un problema”...en plena Societat del Coneixement i som més ignorants/incults. Les paradoxes ens superen!!